tipogràfics; per exemple, quan se'n fa un ús metalingüístic. Per exemple:
l'abreviatura pg. equival al mot passeig
Sigles
Una sigla s'ha d'escriure en rodona encara que correspongui a un sintagma que s'escriu en cursiva (perquè es tracta d'una denominació estrangera o per altres qüestions convencionals [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Davantde les sigles que es pronuncien com a mots, anomenades acrònims, s'apostrofen els articles
el i la, i la preposició de, d'acord amb les regles generals d'apostrofació.
l'ICEC (masculí)
el PIB
l'ONU (femení)
l'EFTA (femení)
l'UCI (femení)
la IATA
la UOC
la UFEC
la NASA
d'USO
de [...]
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'apostrofació davantde les sigles que pronunciem combinant el lletrejament amb la pronunciació
sil·làbica segueix el criteri de les lletrejades, ja que ens basem en el contacte de l'article o la pre-
posició amb el nom de la lletra inicial.
el PCUS el pe-cus
l'MPOC l'ema-poc
la BDOL la [...]
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir:
Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]
Quan el verb pensar té el significat de 'tenir la intenció de', va seguit de complement directe, que pot anar introduït per la preposició de. Per exemple:
Pensava dir-li la veritat tan bon punt arribés.
Pensava de dir-li la veritat tan bon punt arribés.
En canvi, amb els significats de [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La traducció desigles formades en altres llengües planteja diversos problemes de solució com-
plexa, a causa sobretot de la seva gran proliferació, com a noms propis o com a noms comuns, i de
la necessitat immediata de trobar equivalències de les de procedència estrangera. [...]